Te´n vas. Te´n vas i tot sembla més diàfan. El capvespre ho ha
tintat tot d´ una llum càlida i tènue. Una llum que suaument ens amanyaga. Hem
posat els teus records a redós del nostre cor. Fotos que desprenien promeses. Imatges
de temps passats que esdevindran oblit. Aquell obsequi que vas portar després d´aquella primera
vegada. També l´ altre. I l´ altre. Apilonem records amb regust caducat. La
música que ens agradava. La que ballàvem. La que escoltàvem. Caixes i més caixes.
Col·leccions de pensaments. D´avui .D´ahir. Aquells dubtes no resolts. Paraules
malgastades. Ferides mal guarides. Un t´ estimo memoritzat i un perdona
disfressat. Te´n vas i tot sembla més diàfan. Una melodia suau de fons. Un
somriure oblidat. Un tornar a caminar.
T´ allunyes. T´allunyes i des de l´habitació el cel es llegeix
més blau. La teva ombra es desdibuixa .Hem
canviat aquell pany. Hem llançat aquell discurs. Aquell vestit no em quedava malament. Aquell poema rimava bé. A l´escudella de Nadal no li
faltava sal. El veí de sota només era el
veí de sota. Aquell sopar era d´amistat. Aquelles paraules foren encertades .
Al telèfon no hi havia missatges estranys. Aquella feina la feia bé. Aquell cop no el mereixia. T´ allunyes i des de l´habitació el cel
es llegeix més blau. I, mica a mica amb
tu s´allunyen també tots aquells aquells
que mai vas saber entendre. Aquells aquells
que mai vaig poder expressar prou bé. T´ emportes mirades feroces i mots arravatats.
Però tornes. Tornes i ho fas sense avisar. I tot fa pudor de recomençar.
Un cel vermell que escapça el capvespre .Un tro que desvetlla el silenci .Ensumo
l´enyor d´un tornar-se aixecar, d´un caminar que tal vegada no esdevindrà .I
deixo escolar un munt de promeses que vilment sedueixen l´innocència de
tornar-se a comprometre. Tornes i ho fas sense avisar. I tot fa pudor de
recomençar.
T´apropes. T´apropes. Cerques escriure un nou capítol i
embolcalles l´ocasió amb el discurs de la oportunitat. Paraules ensucrades que
emmascaren més excuses i confonen la
realitat. T´apropes i sedueixes de nou. I desvetllem els records apilonats. I ens rendim a més
possibilitats. I guarim la ferida .I busquem noves fites . I imaginem un altre
final. Però....
Hi tornes. Ferotge, esquiu, vigorós. Hi tornes .Fort, perenne,
immortal.
Te´n vas. T´allunyes. Però tornes. T´apropes.
Hi tornes. Te´n vas. T´allunyes. Però tornes. T´apropes. Hi tornes. Te´n vas. T´allunyes.
Però tornes. T´apropes. Hi tornes.
I és en el maleït ressò d´aquest espiral
cobdiciós que em deixo emportar per l´ alè renovat d´ un nou principi. Esquivo els
records, les mirades i paraules emmagatzemades en aquell munt de caixes apilonades i camino amb pas ferm allà
on el cel es llegeix més blau .Allà on la melodia és més suau i la llum una
mica més càlida..
És en el maleït ressò d´aquest
espiral cobdiciós que escric jo mateixa amb pols ferm el capítol que amb deliri
malatís una i altra vegada havies volgut iniciar. El del relat amb final feliç.
I no deixa de ser un nou horitzó que guarirà ferides i on cada cicatriu et farà esdevenir més
dèbil, més caduc i...una mica més mortal.
Me´ n vaig. M´ allunyo.
No torno.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada