dijous, 31 d’octubre de 2013

Microrelat nº 17


Paraules amb l’esperança de la no violència.

Aquell dia em va marcar, em va ensenyar que es més important en una família.
 
Tot va començar així:
 
Era un dia qualsevol, tornava a casa de l’escola i vaig entrar i com sempre hi havia la meva germana mirant el “salvame” i cada cop que parlava la Belen Estevan es tornava boja. Jo vaig anar a la cuina a pel meu berenar i després me’n vaig anar a la meva habitació a passar l’estona. Al cap d’una hora sento que el timbre de la porta sona però com que hi va la meva germana no hem preocupo però després la sento cridar, però vaig suposar que seria per el programa de televisió i vaig continuar amb lo meu.

Avorrit vaig decidir jugar una estona a la videoconsola i com que no trobava el meu videojoc preferit vaig anar a mirar si la meva germana sabia on podia estar però resulta que teníem visita . Era una noia alta molt maca amb una nena petita agafada del braç, jo no sàia qui era però ella semblava coneixem fins que em va dir que era la meva germana gran que havia marxat de casa als divuit anys per que estava embarassada que havia decidit tornar a casa per arreglar les coses amb la meva mare.

Jo estava molt content però no m’acabava de creure que hagués tornat per fer les paus amb la mare però no hi trobava cap altre motiu així que no li vaig donar gaire importància. Més tard quant va venir la meva mare van parlar amb la meva germana gran i es van perdonar però la meva germana. Van passar uns dies i la meva germana semblava tenir por de sortir el carrer i no parava de rebre trucades d’un home desconegut. Un dia la meva germana es va deixar el mòbil a cas i aquell home va trucar, jo vaig contestar i aquell home parlava cridant i deia que si no tornava la mataria, jo em vaig espantar i quant la meva germana va tornar per agafar el mòbil jo li vaig dir que sàvia que un home l’estava amenaçant. Ella em va explicar que aquell home era el seu marit i que un dia va perdre la feina i va començar a beure, i un dia que va arribar borratxo la va pegar i que ella va decidir abandonar-lo.

La meva mare i la meva avia s’havia amagat rere la porta de la cuina i ho havia sentit tot. La meva germana i la meva avia van estar parlant amb la meva germana i van decidir d’anar a denunciar a l’home que la maltractava i així ho van fer. Aquell home va ser denunciat però no es rendia i un dia va venir a casa i la meva germana mitjana que no sàvia quin aspecte tenia el mal tractador  li va obrir  la porta i el va deixar a soles amb la meva germana gran. L’home va amenaçar la meva germana i la va pegar però en el moment just va entrar la meva mare , va veure el que passava, va agafar la planxa i li va donar un cop ven fort al cap, tant fort que el va matar. La meva mare va anar a la presó però no hi anava com a delinqüent sinó com a mare que protegia als seus fills.
                          Tabo taco   14 anys     
                                                                                                                       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada