PARAULES
AMB L’ESPERANÇA DE LA NO VIOLÈNCA
Sempre
l’havia vist amb un gran somriure a la cara, sense preocupacions; això fa uns
dos mesos aproximadament, des de que va començar a anar amb aquell tipus d’uns
38 anys , amb la cara amargada, sense alegria i una mica descuidat. Aquell
individu no feia per ella, la Marta, sempre tant feliç ; i ell ,en canvi, tant
amargat i seriós.
Recordo que
la primera setmana que festejava amb aquell home se la veia molt contenta. Però
van anar passant els dies i vaig observar que ja no feia la mateixa cara, que
aquell gran somriure anava desapareixen del seu rostre. També vaig poder
contemplar que es solia posar amb més freqüència mocadors, jaquetes i ulleres
de sol, i en cap moment s’ho treia. Estàvem a ple estiu. A partir d’aquí també
es va tornar més esquerpa, intentava evitar la vida social i es quedava tot el
dia a casa, menys per anar a fer la compra.
No volia
pensar malament d’aquell individu, per tant que al principi només em pensava
que serien paranoies meves ,i que el més probable era que es trobava malament i
volia quedar-se a casa per descansar, res més. Fins que un dimarts al matí la
vaig veure al marcat, ple de gent, sense
voler va xocar contra una nena petita i li van caure les ulleres de sol. Tenia
l’ull morat i inflat, ràpidament va tornar a agafar les ulleres i se les va
tornar a posar. Vaig al·lucinar molt al veure-li aquell ull tan morat, “serà
malparit!”, vaig pensar, com un home pot fer-li una cosa així a la Marta, una
maquíssima persona per fora i per dins, una ànima que no li faria
mal ni a una mosca.
Vaig córrer cap on es dirigia ella i
li vaig dir que perquè es deixava fer tal cosa, i a més sense dir-li a ningú,
em va dir que no passava res ,que s’havia donat un cop amb l’armari .Però jo ja
sabia el que passava , i li vaig dir que si no li confessava això a la policia
, ho faria jo. De sobte va esclatar en llamp, la vaig abraçar amb força i la
vaig poder convèncer de que expliqués tot el que aquell descarat li estava fent
a la policia, i així ho va fer.
El mateix vespre va aparèixer la policia davant de casa seu i se’l van endur ràpidament cap a comissaria. La Marta no sabia si feia bé ,encara tenia por de que aquell desgraciat tornés per pegar-la i fer-li molt més mal.
El mateix vespre va aparèixer la policia davant de casa seu i se’l van endur ràpidament cap a comissaria. La Marta no sabia si feia bé ,encara tenia por de que aquell desgraciat tornés per pegar-la i fer-li molt més mal.
Ara ja torna a ser la d’abans, sempre
alegre, sempre feliç. I el més bo és que no s’ha tornat a veure mai més aquell
home des d’aquell vespre d’estiu, i per fi la Marta ja podrà tornar a viure
sense preocupacions , com feia ella sempre. Sempre em diu que no sap com
donar-me les gràcies per ajuda-la a tirar endavant i fer front a aquell
problema, i no calen , amb tant sols la seva cara de felicitat , de poder
tornar a sentir-se lliure ja ,em fa sentir bé, l’he ajudat i això d’això es
tracta, fer feliç a les persones. Esperança a la NO violència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada