dijous, 31 d’octubre de 2013

Microrelat nº 25

La Meritxell és va passar tota la tarda cuinant els plats preferits d’en Carles, el seu promès. Des de que va deixar la feina per dedicar-se enterament a ell, tenia molt temps lliure. Aquella era una gran nit, estava decidida a dir-li que estava embarassada.
La porta es va obrir d’un cop sec, en Carles va arribar a casa. La Meritxell, il·lusionada,  va anar a rebre’l però ell la va apartar d’una espenta.
-          Què et passa?- Li va preguntar.
-          Què més et dóna! Deixa’m en pau.
-          Només vull ajudar-te.
-          Com vols ajudar-me tu, si ets una inútil?
-          Només vull que estiguis be, no ho paguis amb mi.
-          Vols callar d’una vegada foca!- Va dir mentre l’agafava pel braç i li retorçava.
Estrenyent el seu braç contra l’esquena, la va empentar cap endavant fent que s’estampés contra la taula. En Carles va mirar a la Meritxell estesa al terra i sense fer cap expressió va marxar. Ella va començar a plorar encara en el terra. Quan va aconseguir recuperar forces, es va aixecar encara amb llàgrimes als ulls i va anar cap al lavabo. Es va posar davant del mirall i va mirar el seu reflex durant uns minuts, immòbil. Després es va aixecar la brusa de coll alt deixant al descobert la seva demacrada figura plena de macadures. Va passar els seus dits tremolosos per les ferides: talls, hematomes... algunes marques eren més recents que d’altres, però la més evident era un gran morat que li ocupava part de l’esquena i la panxa, el morat que s’acabava de fer.  Va començar a pensar: “perquè em fa això? Jo només vull que estigui content... i si marxo? Puc tornar a començar i ser feliç...” Va anar a la cuina i va agafar una ampolla de vi.
L’endemà, quan es va despertar, tenia un gran ram de flors a la tauleta de nit al costat de l’ampolla de vi, buida. Va anar a la cuina on en Carles estava fent l’esmorzar. Va córrer cap a ella i li va dir: “Ho sento molt reina, no se que em va passar. Suposo que vaig tenir un mal dia i ho vaig pagar amb tu.” Una llàgrima va brotar dels ulls d’en Carles. “Jo t’estimo molt, i vull que et quedis al meu costat, perquè jo t’estimo amb tots els teus defectes, i no crec que cap altra persona ho pugui fer. Sopem aquesta nit hi ho arreglem tot d’acord?” La Meritxell va somriure lleument i va assentir mentre en Carles l’agafava de la mà tendrament. “I si té raó? I si m’estima de veritat i no trobaré a cap altre home que ho faci? I si marxo i perdo la oportunitat de ser feliç? Serà millor que em quedi”.
La Meritxell és va passar tota la tarda cuinant els plats preferits d’en Carles, el seu promès. Des de que va deixar la feina per dedicar-se enterament a ell, tenia molt temps lliure. Aquella era una gran nit, estava decidida a dir-li que estava embarassada.

PSEUDÒNIM: Ameba


EDAT: 15 anys

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada