dijous, 31 d’octubre de 2013

Microrelat nº 19


PARAULES AMB L’ESPERANÇA DE LA NO VIOLÈNCIA 

Un dissabte al matí, vaig anar a comprar el pa. Em vaig creuar amb una dona, tenia uns 40 anys. Anava vestida esportiva, portava uns auriculars, escoltava musica. Es veia una dona segura de si mateixa i feliç.
Un dia me la vaig tornar a trobar, feia molt sol i calor. La vaig veure venir de lluny, ella es va treure el jersei. Anàvem per aceres contraries, la vaig mirar de reüll i tenia un gran blau al braç. Després de tres dies, la vaig veure caminant de lluny, cosejava.
Una setmana mes endavant, em vaig trobar la dona al forn. La vaig mirar i tenia la mirada perduda i semblava cansada. Aquell vespre, li vaig explicar a la meva mare tot. Ella em digué: ”el seu marit la pega”.
L’endemà, anàrem a trucar a casa seva. Ens convidà a entrar a casa seva. La meva mare tenia raó, el seu marit la insultava i la maltractava. Aquell dia mateix, la vam acompanyar a la policia, ja que ella no tenia valor d’anar-hi sola. Era mare de dos nens i una nena.
Després de cinc dies, la policia va sentenciar una ordre d’allunyament, així, que el marit va anar a viure al poble del costat.
Dos mesos mes tard, la dona ens va trucar i vam quedar per prendre un cafè. La dona havia recuperat la seva vida, tenia els nens sempre amb ella. El pare havia perdut la custodia.
 L’endemà, van trobar el cos de la víctima a casa seva. L’exmarit l’havia assassinat. El van tancar a la presó 10 anys. Però, són prou 10 anys pel patiment, sofriment i dolor de la senyora, i amés la seva vida, també el fet de perdre el pare i la mare de 3 nens que no en tenen culpa?

Piquenbauer                      14 anys

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada