dijous, 31 d’octubre de 2013

Microrelat nº 21


“Paraules amb l’esperança de la NO violència”

Fa uns quants anys enrere vaig conèixer a la Marta al institut de secundària de Ripoll a 1r ESO, i ens vam fer molt amics en el llarg del temps. Quan feia 3r ESO ja no érem gaire amics amb la Marta perquè ella va trobar novio i ja no parlava tant amb mi, i ja la considerava una persona normal com les altres.

Va anar passant el temps i vaig oblidar a la Marta per complert. Em vaig anar fent adult, vaig madurar i veia d’una altre manera la vida.

Un diumenge vaig quedar amb els meus amics de treball per anar al centre de Madrid a prendre un “relaxing cup of cafè con leche in the Plaza Mayor”. Quan hi vaig arribar els meus amics ja hi eren asseguts en una cadira ala terrassa d’un bar, vaig anar cap allà i vam començar a parlar i a passar l’estona fins que sigues l’hora de anar cap a casa amb els meus dos fills i la meva dona. I així va ser, em vaig acabar el meu “cafè con leche” i amb el cotxe vaig anar cap a les afores de Madrid que es on vivia, a reunir-me amb la meva família. Però quan ja havia sortit de la ciutat vaig passar per un barri que no feia molt bona pinta, hi vaig passar ràpid, però caminant per allà tota sola i amb una cara de pocs amics em vaig trobar una persona que no m’esperava que estès allà, era la Marta. Ràpidament vaig baixar del cotxe, i la vaig cridar tot anat cap on estava. Quan es va girar tenia una cara molt trista i semblava amargada, llavors li vaig preguntar que n’era de la seva vida i ella em va dir que es va casar amb el Sergio, el novio que va tenir quan feia secundària i que no s’han deixat mai i es van traslladar aquí a Madrid perquè era d’on venia el Sergio. Jo li vaig explicar la meva vida també i vam estar molta estona parlant de nosaltres i al final li vaig dir si volia venir a casa meva a conèixer la meva família, però llavors el rostre li va canviar completament i va dir que no podia perquè sinó el Sergio s’enfadaria molt, i llavors jo li vaig dir que ja ens veuríem mes a menut, i me’n vaig anar cap a casa. Quan vaig arribar li vaig comentar a la meva dona la Sílvia que m’havia trobat amb la Marta que era una amiga meva de petits.

Van passar uns quants mesos i la vaig tornar a veure, anava amb la meva família, i aquest cop estava molt mes trista que l’altre dia. Li vaig presentar a la Sílvia i als meus dos fills el Pol i la Sara. Ens vam trobar al centre de Madrid i ella va dir que anava a la Farmàcia a comprar medicaments perquè no es trobava gaire bé. Però aquella vegada va ser la última que ens va m veure perquè al cap de dos mesos es va morir. Em vaig assabentar per les noticies i havia mort perquè el seu home, el Sergio l’havia maltractat i s’havia mort perquè també l’havia drogat, llavors al Sergio el van tancar a la presó i no va sortir mai mes.  Vaig assistir al seu funeral i aquell dia vaig estar fatal i tenia molta pena dins al cos.

PSEUDÒNIM: Tomàs Vislou    14 anys

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada