En Pere, davant la porta, mira la clau que, sense
ganes, ha de posar al pany. Res espera ni l’espera a l’altra banda de la porta. Ara podrà menjar
tranquil, amb una mica de sort serà llegint el diari del diumenge que mai
acaba. Quan les notícies són ben
passades. Passades. Com la seva vida al costat de la Clara.
10 de juny
Feia temps que no arribàvem a les mans. Ha tornat abans d’hora. Era una ànima eixuta i feréstega que, sense
mirar-me als ulls cercava desesperat algun camí.....
M’ha enganxat en fals. El més calent a l’aigüera. Sense
prou temps per escalfar-les li he posat al plat les mongetes. Li havia donat
l’esquena feinejant quan, de sobte, un cop fort i el soroll d’una
trencadissa.......fragments de ceràmica i vianda tot per terra. L’he mirat als
ulls, que és que ell volia, i ha començat a escridassar-me insultant-me i
dient-me que no era bona per res, ni per tenir fills....Enmig de sanglots, ho escup:
l’han despatxat.
Deixo de rentar plats, atansada davant la pica. Estic farta. Ha
tornat a alçar la veu. Perdo
el control i girant-me sobre el seu
costat dono un cop a taula. M’ he espantat. Encara porto el ganivet: he
travessat la taula. Què
diré si algú veu el senyal? Senyal de la ràbia, del ressentiment i la recança
que tenim l’un vers l’altre.......
5 de juliol
He fugit de la Solana abans d’hora quan ha començat a
ploure. No volia anar a casa i he aparcat
vora la Lambert Mata. Al
passar per davant m’he sentit atreta....
Ja dins, enmig del silenci, no sabia què cercava ni cap on caminar. Sobre una
taula, desordenadament disposats, hi havia uns llibres d’ autoajuda. Per què no?. He segut allà com si la cadira
em xuclés absorta en diferents lectures fins l’ hora de tancar.
Esperança.......
en superar
l’ instant de crisi....... per poder passar pàgina i ....
iniciar........ una nova treva????????
Avui mateix o potser demà,
iniciarà noves discussions
subtils, minucioses
sabent que faran
esclatar
la fràgil quietud
MALTRACTADOR: l’home
i l’adolescent que es suposa amb una autoestima malaltissa que ha de fer prevaldre la seva voluntat o
criteri fins i tot per la força o la coacció.
Vaig a dormir a la cambra dels convidats abans que ell
torni a casa. Li he escrit una nota que estic malalta. No el vull veure fins
que no sàpiga com afrontar m’hi.
6 de juliol
No he pogut dormir:
Les paraules dels llibres d’ahir es creuaven i travessaven entre elles tal
com fem nosaltres. Sento els seus passos i em llevo abans que arribi...... Sembla
que no tingui força per prémer la maneta de la porta...... Quan l’obra em diu “Ha trucat la teva cosina Antònia. Venen a
passar uns dies de vacances. No he gosat inventar-me cap excusa”.
1 d’octubre
Fa dies que no escric al diari. L’Antònia aviat es va fer una composició. Treballava als Serveis
Socials organitzant les agendes amb les famílies amb problemes i de casos com
el nostre n’ha vist molts...... Aquest
dies en Pere m’ha sorprès amb reflexions que ni sospitava, i quan els nostres
ulls coincidien rient amb les bromes del Jordi, he retrobat aquella complicitat
ja oblidada.
Avui han marxat. Després d’acomiadar-los hem parlat: Ell també va buscar ajuda amb un psicòleg. Ha
començat a riure, posant la mirada sobre la seva cella esquerra, m’ha confessat
que, estava tant desesperat, que volia apuntar-se a un vaixell mercant de
bandera turca per què allí segur que cap dona li faria pensar amb mi. Aleshores, m’ha agafat la mà i m’ha dit : “Per què no puc pensar amb cap
altra i hem de començar de nou”.
Recordo un poema que vaig llegir aquell dia a la Lambert Mata :
Veig la seva rialla, cara i cara, i desprèn
la meva.
Deixo anar els braços i ens abracem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada