dimecres, 30 d’octubre de 2013

Microrelat nº 8

Pseudònim: D o n a

La venjança 

La Maria anava conduint per l'autovia direcció a Barcelona,  tenia sempre la costum de posar  la ràdio i així el camí no se li feia tan llarg. Eren cap a les 11h del matí i la primera emissora que es va topar donaven els  informatius. Ella buscava alguna música agradable, per fer el viatge més amè. Tot fent zapping -el mateix hàbit de quan s'està al davant del televisor després de sopar i rès  paga la pena-, fins que va sentir que entrevistaven a Paco Etxeberría.
 
Possiblement no us sona el nom de Paco Etxeberría, però sí el cas Bretón, el del pare que va matar els seus dos fills i els va cremar, estant en estat de separació de la seva dona

En Paco Etxeberría és vasc, metge forense, antròpòleg i amb molts d'altres coneixements. El seu treball d'estudi i investigació ha aclarit el cas Bretón,  ha donat a conèixer que veritablement els ossos cremats eren de nens i no d'animals com s'havia dit en un principi..

La Maria escoltava silenciosament les respostes d'en Paco. Quan li pregunten quin era el motiu de la matança... com pot un pare matar el seus fills de 2 i 6 anys pensava ella? En la contesta va deixar clar que el motiu va ser la venjança de Bretón contra la seva esposa.

La Maria va exclamar: la venjança mata! Li va entrar un cal fred per tot el cos, només de pensar amb el dolor i patiment de la mare dels nens, primer desapareguts i després saber que la seva ex parella els havia matat i cremat. I els nens!!!

Doncs si, costa creure! Sense la capacitat de dialèg, comprensió o perdò, la venjança, l'odi, la rancúnia, són  sentiments molts poderosos i destructius, sempre busquen els camins del dolor, del patiment  de l'altri.

Quan l'entrevistadora li va preguntar a Etxeberría si opinava com J.J. Rousseau  quan va dir que tots els humans som bons per naturalesa? Ell li contesta que no i que els humans som agressius com els animals, però a diferència d'ells, els humans a més a més generem violència,  ...tot i  això, va dir que els humans ens modulem a través de l'educació, dels valors culturals, socials,...etc. Paco va afegir, d'altre banda els humans tenim capacitat per associar-nos, fer front a desastres, epidèmies,  ajudar, a donar suport als mes necessitats,  a compartir...

La Maria va pensar i tant! Que som agressius! No només entre els humans, sino també vers als animals, a la natura, a tot alló que no acceptem, o no volem veure...sempre priva l'enriquiment material abans del personal i humà, fem patir, torturem, manipulem, mentim, fem guerres inútils, matem per diferències culturals, religioses, ideològiques, i també  tan sols per pensar diferent que l'altri.

La Maria estava d'acord amb en Paco quan va dir que és a través de l'educació, formació, coneixement, la convivència, l'entorn social i de la familia on es poden anar cultivant els valors possitus. Si un nen viu l'agressivitat ja des de dins la llar,  l'acompanyarà sempre com algo habitual. És clar que des dels primers anys, el nen es forma psicològica i emocionalment, el nen còpia els hàbits d'on viu, i veu, necessita de l'amor i l'acceptació, el respecte. El nen comprèn, percep, per això és important l'educació, i com és la seva formació ja des de ben petit.

La Maria s'estaba apropant al destí, acabava de passar per la Garriga, i anava rumiant amb tot el que havia escotat a la ràdio, i amb la cançó que va sonar entremig de l'entrevista a Paco Etxeberría: "te recuerdo Amanda" de Víctor Jara.

En uns segons, a la Maria se li va  passar pel cap  records de tantes i tantes morts injustes, i que veritablement dóna per reflexionar sobre l'èssencia del ser humà i sobre la incapacitat d'aquest per fer front a qualsevol tipus de violència! 

Com diu la cancó "la vida és eterna en cinc minuts" 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada