La venjança
La Maria anava conduint per
l'autovia direcció a Barcelona, tenia
sempre la costum de posar la ràdio i
així el camí no se li feia tan llarg. Eren cap a les 11h del matí i la primera
emissora que es va topar donaven els
informatius. Ella buscava alguna música agradable, per fer el viatge més
amè. Tot fent zapping -el mateix hàbit de quan s'està al davant del televisor
després de sopar i rès paga la pena-,
fins que va sentir que entrevistaven a Paco Etxeberría.
Possiblement no us sona el
nom de Paco Etxeberría, però sí el cas Bretón, el del pare que va matar els
seus dos fills i els va cremar, estant en estat de separació de la seva dona
En Paco Etxeberría és vasc,
metge forense, antròpòleg i amb molts d'altres coneixements. El seu treball
d'estudi i investigació ha aclarit el cas Bretón, ha donat a conèixer que veritablement els
ossos cremats eren de nens i no d'animals com s'havia dit en un principi..
La Maria escoltava
silenciosament les respostes d'en Paco. Quan li pregunten quin era el motiu de
la matança... com pot un pare matar el seus fills de 2 i 6 anys pensava ella?
En la contesta va deixar clar que el motiu va ser la venjança de Bretón contra
la seva esposa.
La Maria va exclamar: la
venjança mata! Li va entrar un cal fred per tot el cos, només de pensar amb el
dolor i patiment de la mare dels nens, primer desapareguts i després saber que
la seva ex parella els havia matat i cremat. I els nens!!!
Doncs si, costa creure! Sense
la capacitat de dialèg, comprensió o perdò, la venjança, l'odi, la rancúnia,
són sentiments molts poderosos i
destructius, sempre busquen els camins del dolor, del patiment de l'altri.
Quan l'entrevistadora li va
preguntar a Etxeberría si opinava com J.J. Rousseau quan va dir que tots els humans som bons per
naturalesa? Ell li contesta que no i que els humans som agressius com els
animals, però a diferència d'ells, els humans a més a més generem
violència, ...tot i això, va dir que els humans ens modulem a
través de l'educació, dels valors culturals, socials,...etc. Paco va afegir,
d'altre banda els humans tenim capacitat per associar-nos, fer front a
desastres, epidèmies, ajudar, a donar
suport als mes necessitats, a compartir...
La Maria va pensar i tant!
Que som agressius! No només entre els humans, sino també vers als animals, a la
natura, a tot alló que no acceptem, o no volem veure...sempre priva
l'enriquiment material abans del personal i humà, fem patir, torturem, manipulem,
mentim, fem guerres inútils, matem per diferències culturals, religioses,
ideològiques, i també tan sols per
pensar diferent que l'altri.
La Maria estava d'acord amb
en Paco quan va dir que és a través de l'educació, formació, coneixement, la convivència,
l'entorn social i de la familia on es poden anar cultivant els valors possitus.
Si un nen viu l'agressivitat ja des de dins la llar, l'acompanyarà sempre com algo habitual. És
clar que des dels primers anys, el nen es forma psicològica i emocionalment, el
nen còpia els hàbits d'on viu, i veu, necessita de l'amor i l'acceptació, el
respecte. El nen comprèn, percep, per això és important l'educació, i com és la
seva formació ja des de ben petit.
La Maria s'estaba apropant al
destí, acabava de passar per la Garriga, i anava rumiant amb tot el que havia
escotat a la ràdio, i amb la cançó que va sonar entremig de l'entrevista a Paco
Etxeberría: "te recuerdo Amanda" de Víctor Jara.
En uns segons, a la Maria se
li va passar pel cap records de tantes i tantes morts injustes, i
que veritablement dóna per reflexionar sobre l'èssencia del ser humà i sobre la
incapacitat d'aquest per fer front a qualsevol tipus de violència!
Com diu la cancó "la
vida és eterna en cinc minuts"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada