diumenge, 27 d’octubre de 2013

Microrelat nº 4

Pseudònim: Thais


Com cada matí estava al balcó esperant la Neus. M’agradava veure-la venir amb les seves amigues, saltant i corrent, els cabells rossos  i reixinxolats com fil d’or.
Vaig quedar vídua als tres anys de casada. Tenia a la meva filla Marta, ella volia ser mestre i vaig aconseguir que pogués fer la carrera. Ella als divuit anys es va casar amb un advocat molt formal i al cap d’un any va néixer la Neus.

La Neus és la meva vida, em dona tota la tendresa de què és capaç, sempre hem estat juntes i tenim complicitat.
Com cada dia la veia venir, però no se, anava més a poc a poc i no reia. Vaig pensar que devia haver jugat molt. Vaig cap a l’entrada i li obro la porta.
Després de demanar-li com estava, em va fer un petó i em va venir un calfred.
Vaig dir-li que li havia fet els macarrons que tant li agradaven, i ella em va mirar sense dir res. Li vaig preguntar si es trobava bé i ella em respongué: -Sí àvia!!. La vaig tornar a mirar i vaig veure com si tingués el llavi inflat.
-    Què tens a la cara?.
-    Em sembla que tinc la grip i m’ha sortit una pansa.
-    I grossa, li vaig dir jo.
Va estar seria fins a l’hora de tornar al col·legi. Al marxar sempre em feia un petó i una abraçada, però aquest dia vaig notar que tremolava i tenia els ulls lluents.
- Que passa res?.
- No àvia!, em va contestar fent una ganyota per rialla.
- Adéu, ja et faré un pa amb tomàquet i pernil per berenar.

Vaig passar tota la tarda neguitosa, em vaig posar a pintar amb la música clàssica que tant em relaxava.
De cop, vaig pensar en la Marta, i vaig dir-me que quan vingués a buscar la Neus li comentaria que estava malalta.
Va arribar la Neus i vaig tornar a veure-la estranya. Vaig mirar-me-la de dalt a baix i em va fer un mal al cor que em va quedar clar que alguna cosa passava.
Va arribar la Marta, i després de dir-me: -hola!, el meu sentiment va ser el mateix que havia tingut abans. Varen marxar les dues.
                                                                                                                          
Varen passar uns dies i les dues seguien igual, cada vegada més moixes. Un dia acabant-me de llevar em sonà el telèfon:
-Mare, que avui no vindrem, la Neus té la grip.
-Ja vinc!,
-No mare, la Neus ja és gran i es pot quedar sola, ja saps que et costa molt de pujar l’escala.

A mig matí vaig trucar a la Neus:
-Neus, com estàs?
-Bé avia, ja em passarà i amb un parell de dies estaré nova.

Vaig passar la tarda sola i el meu cap barrinava. Vaig dir a la Marta que havia fet caldo i que el vingués a buscar. Tenia ganes de parlar amb ella de la Neus.

Mare de Déu Senyor, quan va entrar per la porta vaig fer un esglai.
-Doncs que t’ha passat?
-Mira Mare, ja no volia venir. És que vaig caure a l’escala amb tanta mala sort que vaig donar de cap amb el pom. Demà no aniré a treballar. Estaré uns dies amb la Neus. Va marxar.

Quan va ser fora em vaig asseure i amb les mans al cap vaig posar-me a rumiar. Tot de cop vaig pensar amb en Narcís i vaig recordar que la Marta va dir-me que s’havia ficat en un negoci que no li havia sortit bé. Em vaig adonar que el Narcís havia canviat i sempre estava enrabiat. La Marta es queixava que anava molt al bar. En vaig tenir el cap ple.

Em vaig arreglar i vaig anar al meu pas cap a casa de la Marta, toco el timbre:
-Neus, que t’han fet?. Es posà a plorar i se m’abraçà.
-Mare, que fas aquí?. Va dir la Marta quan va sortir.
-Filla meva, necessiteu ajuda. Aquest malparit, no se’n sortirà.

Ens varem abraçar les tres. Ara jo havia de ser forta.
-Agafeu el què necessiteu i anem a casa.
Mentrestant feien les maletes truco al 900.900.120
-Escolti?, és el telèfon d’ajuda a les dones maltractades?...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada