Pseudònim: Thais
Com cada matí estava al balcó esperant la Neus. M ’agradava veure-la
venir amb les seves amigues, saltant i corrent, els cabells rossos i reixinxolats com fil d’or.
Vaig quedar vídua als tres anys de casada. Tenia a la
meva filla Marta, ella volia ser mestre i vaig aconseguir que pogués fer la
carrera. Ella als divuit anys es va casar amb un advocat molt formal i al cap
d’un any va néixer la Neus.
Com cada dia la veia venir, però no se, anava més a poc a
poc i no reia. Vaig pensar que devia haver jugat molt. Vaig cap a l’entrada i li
obro la porta.
Després de demanar-li com estava, em va fer un petó i em va
venir un calfred.
Vaig dir-li que li havia fet els macarrons que tant li
agradaven, i ella em va mirar sense dir res. Li vaig preguntar si es trobava bé
i ella em respongué: -Sí àvia!!. La vaig tornar a mirar i vaig veure com si
tingués el llavi inflat.
-
Què tens a la cara?.
-
Em sembla que tinc la grip i m’ha sortit una pansa.
-
I grossa, li vaig dir jo.
Va estar seria fins a l’hora de tornar al col·legi. Al
marxar sempre em feia un petó i una abraçada, però aquest dia vaig notar que
tremolava i tenia els ulls lluents.
- Que passa res?.
- No àvia!, em va contestar fent una ganyota per rialla.
- Adéu, ja et faré un pa amb tomàquet i pernil per
berenar.
Vaig passar tota la tarda neguitosa, em vaig posar a
pintar amb la música clàssica que tant em relaxava.
De cop, vaig pensar en la Marta , i vaig dir-me que
quan vingués a buscar la Neus
li comentaria que estava malalta.
Va arribar la
Neus i vaig tornar a veure-la estranya. Vaig mirar-me-la de
dalt a baix i em va fer un mal al cor que em va quedar clar que alguna cosa passava.
Va arribar la
Marta , i després de dir-me: -hola!, el meu sentiment va ser
el mateix que havia tingut abans. Varen marxar les dues.
Varen passar uns dies i les dues seguien igual, cada
vegada més moixes. Un dia acabant-me de llevar em sonà el telèfon:
-Mare, que avui no vindrem, la Neus té la grip.
-Ja vinc!,
-No mare, la
Neus ja és gran i es pot quedar sola, ja saps que et costa
molt de pujar l’escala.
A mig matí vaig trucar a la Neus :
-Neus, com estàs?
-Bé avia, ja em passarà i amb un parell de dies estaré
nova.
Vaig passar la tarda sola i el meu cap barrinava. Vaig
dir a la Marta
que havia fet caldo i que el vingués a buscar. Tenia ganes de parlar amb ella
de la Neus.
Mare de Déu Senyor, quan va entrar per la porta vaig fer un
esglai.
-Doncs que t’ha passat?
-Mira Mare, ja no volia venir. És que vaig caure a
l’escala amb tanta mala sort que vaig donar de cap amb el pom. Demà no aniré a
treballar. Estaré uns dies amb la Neus. Va marxar.
Quan va ser fora em vaig asseure i amb les mans al cap
vaig posar-me a rumiar. Tot de cop vaig pensar amb en Narcís i vaig recordar
que la Marta va
dir-me que s’havia ficat en un negoci que no li havia sortit bé. Em vaig adonar
que el Narcís havia canviat i sempre estava enrabiat. La Marta es queixava que anava
molt al bar. En vaig tenir el cap ple.
Em vaig arreglar i vaig anar al meu pas cap a casa de la Marta , toco el timbre:
-Neus, que t’han fet?. Es posà a plorar i se m’abraçà.
-Mare, que fas aquí?. Va dir la Marta quan va sortir.
-Filla meva, necessiteu ajuda. Aquest malparit, no se’n
sortirà.
Ens varem abraçar les tres. Ara jo havia de ser forta.
-Agafeu el què necessiteu i anem a casa.
Mentrestant feien les maletes truco al 900.900.120
-Escolti?, és el telèfon d’ajuda a les dones maltractades?...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada