diumenge, 20 d’octubre del 2013

Microrelat nº 2

Pseudònim: Liberté

Recordar el passat només serveix per mortificar-se, tanmateix després de tants anys, encara recorda cada moment, cada instant, cada segon, cada sensació, cada imatge... i això li segueix provocant, encara avui,  repugnància i dolor.
Doncs,  tot i el mal que li han infringit, no pot entendre  com ha pogut ser tant cruel i tan exigent amb ella mateixa... sentint-se cada dia més i més culpable. Però tothom sap que la culpabilitat és la gran arma de qualsevol abusador, que manipula  a la víctima  de tal manera que ella creu que en vol més i el pitjor de tot, li fa creure que li agrada; tota una farsa.
El dia que es va adonar com l’havia afectat tot el seu passat estava amb el millor company que podia haver trobat. Per un cantó creia que tots els homes eren cruels, mentiders i manipuladors i per altre cantó, que mai de la vida trobaria un home que fos tant noble, amable i cuidadós com és ell, el qual era incapaç de tocar-la per la por i el malestar que li donava. Ella  no se sentia gens còmode i encara menys sabent que ell no en tenia cap culpa.
Això no podia durar més, ja era hora de lluitar, així que va trencar el silenci... i poc a poc, la reixa que s’havia construït, per tal de protegir-se, va anar desapareixent...

És cert que cada dia ha de lluitar per afrontar el dia a dia i especialment perquè les pitjors experiències de la seva vida, les més escabroses, se li puguin eliminar del cervell. Però ha arribat el moment de mirar endavant i deixar enrere els anys d’abusos i d’aquesta manera, lluny de sentir-se culpable, es va sentir lliure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada